El control d’esfínters a l’Escola Bressol Dames de Meritxell.
S’ha de tenir molt clar el moment de treure els bolquers i evitar que sigui un procés difícil per l’infant.
A l’igual que per a realitzar qualsevol altre aprenentatge cal que el nen es senti segur, estigui motivat i visqui aquest procés com quelcom de positiu per a ell.
Que són els esfínters.
Els esfínters son els músculs de la zona de la pelvis i el control dels mateixos sol adquirir-se als voltants dels 24 mesos. S’ha de tenir en compte que aquesta dada és aproximada ja que cada nen té el seu propi ritme maduratiu i cal respectar el mateix,
En el procés del control d’esfínters intervé:
-la part neurològica, és a dir, la maduresa que cal que hagi assolit l’infant per a contraure els músculs.
-la fisiològica, és a dir, la capacitat del nen per familiaritzar-se amb la sensació d’orinar i defecar i
-la psicològica que són els processos mentals per als quals passa l’infant i que afecten al seu desenvolupament global.
L’hàbit.
Entenem l’hàbit com un costum, una disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte. Això implica que un hàbit cal ensenyar-lo, ja que no s’aprèn de cop ni és un fet evolutiu com el fet de canviar les dents.
Entenen el control d’esfínters com una tasca educativa que ha de ser planificada, organitzada i coordinada amb la família per aconseguir que aquest procés sigui un èxit.
Finalitat del control d’esfínters.
Donar les eines que ajudin a cada nen a assolir aquest hàbit i una actitud positiva davant el mateix.
Objectius
- Aconseguir l’autocontrol i la regulació dels esfínters.
- Que l’infant vagi sol al lavabo per iniciativa pròpia.
- Realitzar de forma autònoma les tasques que acompanyen aquest hàbit com son netejar-se, tirar de la cadena, rentar-se les mans…
- Que el nen tingui una actitud positiva.
- Que arribi a tenir una plena autonomia en aquest hàbit.
Un treball coordinat amb la família
A la nostra escola la coordinació amb la família és un aspecte clau. Ni educador ni família pel seu compte poden iniciar aquest procés sense un acord previ.
Cal que educador i família donin les mateixes pautes a l’infant.
Cal restar atents per si durant el procés detectem una regressió en l’infant.
Tots els adults han de donar seguretat a l’infant, motivar-lo i tenir una actitud positiva. No ensenyarem ni ajudarem l’infant ha adquirir un bon control si el critiquem o el castiguem, al contrari, podem provocar una situació de frustració en el nen que el faci sentir-se insegur d’ell mateix i de les seves possibilitats i més depenent de l’adult.
Què cal fer
- Pactar entre família i escola el moment per començar a treballar aquest hàbit.
- Estar atents a qualsevol canvi en la situació que pugui afectar aquest aprenentatge i ser molt flexius.
- Ajudar-lo a fer un aprenentatge significatiu, com per exemple que vagi al lavabo als diferents entorns on es belluga.
- Facilitar-li les eines com adaptar el WC, posar-li roba còmoda que li faciliti baixar-la i pujar-la tot sol.
Treball previ amb l’infant.
- Motivar l’infant quan encara porta bolquers.
- Ensenyar el WC com un element positiu que es senti còmode i segur en el mateix.
- Convidar-lo a seure al WC a cada canvi de bolquers.
- Establir aquest procés com una rutina diària perquè el nen vagi assolint l’hàbit.
- Anar ampliant les estades al WC, fent-li entendre al nen la finalitat d’estar assegut al mateix i elogiar-lo encara que no hagi fet res.
Quan retirem el bolquer ?:
- Quan s’asseu amb regularitat al WC..
- Quan fa bastants pipis quan s’asseu
- Quan no porta el bolquer gaire moll
- Quan mostra una actitud i predisposició bona.
Quan es donen aquests indicadors caldrà:
- Concretar una data amb la família.
- Quan ja està establerta, cal explicar prèviament a l’infant el que farem.
- Un cop es treu el bolquer, no es pot tornar a posar.
- S’aconsella mantenir el bolquer durant l’hora de la migdiada i la nit durant un temps.
- Habitualment és l’infant qui ens indica el moment de treure’l, ja que es desperta de la migdiada durant varis dies amb el bolquer sec.
- En un primer període de temps ens haurem de preocupar de posar sovint el nen al WC.
- Evitar renyar-lo si se li escapa.
- Els pares han de portar varies mudes els primers dies.
Cal tenir en compte que el control de la caca pot ser és més difícil i és normal que el nen trigui més temps a assolir-lo.
A poc a poc serà l’infant qui anirà marcant el ritme fins assolir el
control